Rusiñol i les arts: la dedicació a la pintura i la literatura en el marc del Modernisme.
Simbolisme, costumisme i humorisme en la literatura de Rusiñol. La concepció de
l’artista. L’artista i la societat. La sacralització de l’art. El teatre de Rusiñol: del
simbolisme al regeneracionisme. El teatre simbolista: L’alegria que passa, Cigales i
formigues, El jardí abandonat. Lectura de L’alegria que passa. El gènere del quadre
líric o poemàtic. Els temes: l’oposició de Poesia i Prosa, l’artista i la societat burgesa,
idealisme i materialisme. L’espai: la descripció del poble. Els personatges com a
representació dels valors artístics i antiartístics. Els vilatans; l’Arcalde; en Joanet:
idealisme i conformitat; la troupe del circ (especialment Zaira, “símbol de la poesia que
passa”, i el Clown “bohemi”).
Durant segles els humans responien les qüestions que els preocupaven mitjançant explicacions mítiques (relats protagonitzats per déus
o herois). Però en unes civilitzacions concretes, algunes persones van començar a sentir-se insatisfetes amb aquests raonaments i, com
a conseqüència, va sorgir una manera diferent de respondre aquestes grans preguntes sense recórrer als déus. D’aquesta manera va
néixer la filosofia, que en lloc de donar respostes transcendents intenta trobar explicacions de caràcter immanent (dins de la realitat).
catEl sistema de torn de partits o bipartidisme no es basava en el
principi democràtic del govern que sortia de la representació
parlamentària (i aquesta, per la seva banda, del vot lliure), sinó que era un
acord previ entre els partits dinàstics sobre qui havia de governar a cada
moment segons les circumstàncies…
